Sant Jordi

 

...I diu la llegenda, que Sant Jordi fou un cavaller que va matar el drac que assetjava una vila. De la sang del drac va sorgir un roser, del qual el cavaller va arrencar una rosa vermella i la va regalar a la princesa que estava raptada pel drac. 

Avui ús vull parlar de la Diada de Sant Jordi i de com la vivim nosaltres, concretament a la ciutat de Girona. Com cada any ens agrada anar fins a Les Rambles per passejar, els carrers s'omplen de gent, de parades de llibres i de flors, de colors i olors. Podem trobar des del últim gran èxit literari a alguna joia amagada per els racons d'una llibreria, des de la rosa més vermella a la més original.

Sant Jordi és el patró dels enamorats a Catalunya en record a la gesta del sant en salvar a la princesa del drac. És per això tradició cada 23 d'abril que les dones siguin obsequiades amb una rosa vermella que simbolitza la sang del drac, per altre part el 23 d'abril coincideix amb la festa del dia del llibre i els homes son obsequiats amb un llibre. 

La Diada de Sant Jordi a Girona coincideix  amb les Festes de Primavera, celebrades per els veïns de la Rambla i del carrer d'Argenteria. És tradició de penjar-hi el Tarlà, un ninot, en record de l'acròbata, que segons la llegenda, va entretenir els veïns durant una epidèmia.

Només em queda acomiadar-me de tots vosaltres, desitjar-vos una feliç Diada de Sant Jordi i sobretot felicitar a tots els que es diuen Jordi, en especial a un.

Gracies per els vostres comentaris.

Rambla Llibertat - Girona

Rambla Llibertat - Girona

Rambla Llibertat - Girona

 

Agraïments a: Jordi Graells i a l'Oficina de Turisme de Girona.
                          

Bunyols de l'Empordà

No ús espanteu, no ús heu equivocat de blog, ja sé que la temàtica d'avui no te gaire a veure amb el que escric habitualment, però com que ja estem a Setmana Santa i a mi m'agraden molt aquest tipus de tradicions, avui ús he volgut portar un trosset de la meva terra en forma de dolç em refereixo als Bunyols de l'Empordà. 

Potser a alguns ús sonaran a Xinès, però de ben segur que coneixeu els "Pestiños", les "Torrijas" o els "Roscos", cada zona té els seus dolços típics.

Antigament era tradició fer-los casa, però per desgracia i cada cop més, la tradició passa per anar a la pastisseria més propera a comprar-los. 

Personalment recomano aquesta recepta, perquè no cal ser un xef expert, jo l'he feta i surten boníssims, ho puc assegurar. A més no em direu que no val la pena només per la satisfacció de menjar uns dolços fets a casa per nosaltres mateixos. 

Mireu quina bona pinta que fan

Anem per la recepta

Ingredients

 

- 625 gr de farina (i una mica més a ull fins que ens lligui bé la massa)
- 150 gr de sucre
- 65 gr de mantega
- 35 gr de llevat premsat
- 7 gr de sal
- 4 ous
- 250 ml de llet
- 15 gr de matafaluga en gra
- 12 gr Ratlladura de la pell d’una llimona
- Oli per fregir els bunyols

Preparació

 

Escalfem la llet i quan estigui ben calenta, sense que arribi a bullir, hi posem la matafaluga i ho deixem tapat infusionant.

Barregem bé en un bol la farina amb el sucre, la mantega, el llevat i la sal, fins obtenir una mescla homogènia, però bastant seca.

Mentre la llet encara sigui una mica calenta, l’afegim al bol (nosaltres no colem la matafaluga, també la incorporem) i la barregem amb la resta d’ingredients. Mentre anem pastant hi posem la ratlladura de llimona i els ous, un per un.

Ho passem al marbre i pastem fins que la massa estigui uniforme i ben lligada, i no gaire enganxosa. Si no se us desenganxa dels dits aneu-hi afegint farina de mica en mica fins que adquireixi el punt adequat, i llavors podreu seguir amassant.

Deixarem reposar la massa en el bol tapat amb un drap, durant un parell d’hores, fins que dobli el volum, en un entorn tebi i sense aire.

Per donar-los forma anem agafant la massa segons la mida que vulguem que tinguin els bunyols, i amb les mans enfarinades en fem boletes; en el moment de posar-los a la paella amb l’oli roent, posem el dit al mig de la bola per fer-hi un forat.

Quan els bunyols estiguin ben rossos, els girem, i després retirem a un plat amb paper absorbent durant un moment. Ràpidament, mentre encara són calents, els passem per un recipient amb sucre perquè en quedin ben plens.

Ara només em queda desitjar-vos que vagi de gust!